Mike Phillips

Un fag és, en paraules de Phillips, 'no un objecte sinó una xarxa'. Anomenats així pels bacteriòfags, els virus que penetren les membranes bacterianes, aquests dispositius es troben en algun lloc entre un comandament de joc i una planxa de sessió mediúmnica. Cadascun combina microcontroladors amb sensors biomètrics i ambientals, i diversos poden treballar conjuntament per controlar objectes virtuals de manera col·laborativa. Com la planxa, el fag s’imagina com un mitjà per comunicar-se amb entitats d’un altre món, fent ressò del somni de Thomas Edison d’un 'telèfon espiritual' que podria ser operat per 'personalitats que han passat a una altra existència'. S'han utilitzat fags per guiar ramats de ‘boids’ controlats per IA, per llegir els estats corporals dels usuaris i per registrar emocions, i s'han convertit en instruments per trencar la membrana dels entorns de projecció Fulldome. Aquesta edició compta amb un port RS-232, una memòria dels esforços de 1984 per connectar la Slade School of Fine Art a la xarxa informàtica de l’UCL per als projectes telemàtics de Roy Ascott, esforços bloquejats per un professor de la Slade que no podia entendre per què no podien ‘simplement trobar-se amb les persones i prendre un cafè amb elles.’ La seva petita pantalla mostra objectes 3D d’aquelles primeres xarxes, molts d’ells perduts, ara imaginats ‘en algun lloc encara circulant com a codi.’