Marie-France Veyrat
Lió, 1951.
Marie-France Veyrat explora la memòria i l’experiència amb llenguatges que van del tèxtil i l’escultura a les instal·lacions i les composicions digitals.
Obra a la col·lecció
Urbetrònica II, 1999
Sobre l’obra
El projecte Urbetrònica es compon de dues escultures. Aquesta és una instal·lació audiovisual en l’era posttecnològica on les màquines i els seus processos simbolitzen la perfecció en els procediments en sèrie. Es basa en l’estètica del glitch art sorgit a finals del segle XX. Així, l’escultura, una amalgama de nombroses plaques d’ordinadors i dispositius electrònics reciclats, actualment obsolets, projecta des de la pantalla imatges intencionadament imperfectes per posar en crisi l’aparent excel·lència de màquines i sistemes informàtics de què gaudim avui.
Allà on l’error sí que té cabuda per si mateix, genera una nova estètica del deficient o incorrecte, passant de la mera imatge, àudio o vídeo al programari més experimentat.
D’altra banda, una vegada més present en l’obra de Veyrat, trobem en aquesta peça la idea de la construcció arquitectònica i el reciclatge. La caòtica ciutat contemporània s’albira per primera vegada en les formes dibuixades pels edificis, el cim dels quals es pot gaudir d’una vista panoràmica des de dalt. Ens trobem davant el món urbà en acció, aquell espai-temps on governen la tècnica i els avenços humans, i que només a través dels errors ens acostem a captar el conjunt i la seva crua dimensió.
En definitiva, és un projecte on els defectes digitals esdevenen obres d’art úniques i singulars.
Trajectòria de Marie-France Veyrat
Pràctica artística i recerca
Artista multidisciplinària que mostra un interès constant per investigar i experimentar en la creació artística utilitzant diferents llenguatges.
A finals de la dècada de 1990 està involucrada en projectes vinculats amb l’art digital i electrònic simultàniament amb l’art tèxtil i instal·lacions escultòriques. És membre fundadora i actual presidenta del jurat del Premi ARCO-BEEP d’Art Electrònic —actualment NEWART Award ARCO—, i patrona de la NEWART Foundation.
El seu treball es basa en experiències viscudes, records i viatges emmagatzemats en la seva vida quotidiana que transforma en objectes reals o obres virtuals.
Trajectòria i projectes
Exposicions individuals més destacades
TORNADA A L’ORIGEN: LA VINCULACIÓ DEL TEIXIT A L’ART DIGITAL, Centre de Lectura de Reus (2026); FORMES ARTQUITECTÒNIQUES, El Círcol de Reus (2024); LA FORME DE L’EAU, Galerie Charlot, Paris (2023); MODULARTE, Alicia Rey Gallery, Madrid (2015); ARTKITECTÒNICS, Galeria Atelier, Barcelona (2013); DELS SIGNES ALS SÍMBOLS, Torre Vella, Salou (2012); ARTQUITECTÒNICS, Galeria Pilar Riberaygua, Andorra la Vella (2012); EXPERIMENTACIONS CORPÒRIES, Galeria Atelier, Barcelona (2010); MATERIALS PER A UNA NOVA PLASTICITAT, Tinglado 4, Tarragona (2008); ESSÊNCIA DE OCEANOS, Galeria d’Art Lisboa Penta Hotel (Expo Universal ’98); ART TÈXTIL, Centre de Lectura, Reus (1986).
Exposicions col·lectives més rellevants
HYPEROBJETOS, Círculo de Bellas Artes, Madrid (2024); LA FORMA DE L’AIGUA, Eufònic Festival, Antic Molí d’Oli, Ulldecona, Terres de l’Ebre (2024); VISITES INESPERADES, Galeria Atelier, Museu de Lleida (2023-2024); JOYAS DIGITALES DE LA NEWART COLLECTION. SEGUNDA PARTE, Galería L’imaginaire, Lima, Perú (2022); FACES, Es Baluard, Museu d’Art Modern i Contemporani, Palma de Mallorca (2019); SESSIÓ 09 DEL PARLEM CONTEMPORANI?, Convent de les Arts, Alcover (2019); APROXIMACIONS CREATIVES, Col·lecció BEEP d’Art Electrònic, Museu Salvador Vilaseca, Reus (2017); URBAN ART, amb motiu de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017; PLURAL FEMENÍ, La consolidació 1951-1975, Museu d’Art Modern de Tarragona (2016); CULTURA ÉS CULTURA, Galeria Àmbit, Barcelona (2016); LA TARDOR DE L’ART, Roca Barcelona Gallery (2011); Colors Art Gallery, Galeria Atelier, Bucarest (2010); LA TARDOR DE L’ART, A 33 R.P.M., Galeria Atelier, Barcelona (2010); URSMILE, Work in progress, Net Art, ARCOmadrid (2008); Galeria d’Art Mácula, Santa Cruz de Tenerife (2000); Salons a França (1989-1998); Galeria Display Departamento, Nova York (1988); Lexington Gallery, Nova York (1987); Galerie Art Sacré, Grenoble (1982-1983).
Participacions en fires i biennals
BIENNAL DE CIUTAT I CIÈNCIA, El Born, Museu d’Història, Barcelona (2025); International Symposium of Electronic Art, ISEA2022, Recinte Modernista Sant Pau, Barcelona (2022); CADAF 2019 Contemporary & Digital Art Fair, Miami, EUA; AAF MILAN’15, Alicia Rey Gallery, Madrid; AAF BATTERSEA Londres, Alicia Rey Gallery, Madrid (2013); ART MADRID’11, VI Feria de Arte Contemporáneo, Galeria Atelier, Barcelona; EL OTOÑO DEL ARTE, ART MADRID’11, Galeria Atelier, Barcelona; Budapest Art Fair, Galeria Atelier, Barcelona (2010); ART MADRID V, Casa de Campo, Galeria Atelier (2010); 100 TEXTILES, II Muestra Nacional de Tapiz Contemporáneo, Finart 85, Madrid.