Susan Collins

Collins treballa amb el que ella anomena 'variables analògiques', com ara 'persones, clima, marea o simplement el temps', construint marcs que depenen d’elles perquè la feina es desenvolupi i, amb sort, sorprengui. Durant dues dècades ha col·locat càmeres en xarxa en localitzacions remotes i costaneres, amb les seves imatges acumulant-se píxel a píxel en temps real, 'com escriure en una pàgina'. Rising Tides va ser comissionat per a la Biennal d’Art de Bangkok 2024: les càmeres en molls flotants de Bangkok i Londres van completar cadascuna una imatge en poc més de sis hores, seguint de manera aproximada les marees dels dos rius. Aquesta presentació animada reuneix les vistes de Londres del Tàmesi, mirant cap al Tower Bridge i el Shard, mentre la càmera puja i baixa amb els nivells d’aigua que poden canviar fins a set metres, revelant ‘la coreografia incrustada de la marea mateixa.’ Offshore, una nova obra en directe, mira des del front marítim de Redcar, en el nord-est industrial d’Anglaterra, sobre un parc eòlic marí i un bosc petrificat mesolític, d’entre 6.000 i 10.000 anys d’antiguitat, que molt ocasionalment emergeix quan les tempestes i les marees altes arriben a arrasar la sorra. Un dia part de Doggerland, la massa de terra que connectava Gran Bretanya amb el continent europeu, ara apareix en una imatge que sembla estàtica però que sempre canvia silenciosament.