Stanza

Urban Generation reuneix interior i exterior, fent visibles els sistemes que de manera invisible i silenciosa segueixen els nostres moviments, hàbits i preferències. Imatges en viu de les càmeres de vigilància de la ciutat es reprocessen en una sèrie de quadrícules, recontrolades pel propi programari de Stanza i presentades de nou en línia, oferint ‘una experiència en temps real de la ciutat des de múltiples perspectives.’ El resultat és una visió constant i evolutiva del paisatge urbà i dels seus habitants, així com de l’estat controlat de la metròpoli. Stanza anomena aquesta realitat paral·lela ‘estètica panòptica’, un terme que recorda el panòptic, el disseny de presó de Jeremy Bentham en què els reclusos podien ser observats en qualsevol moment sense saber quan. Realitzada el 2002, quan la vigilància en xarxa s’estava expandint ràpidament, l’obra planteja si la vigilància omnipresent és inevitable i si és suficient que ‘aquestes mil milions d’hores de dades emmagatzemades’ serveixin com a proves a posteriori en lloc de com a mesura preventiva. Més de dues dècades després, les seves preguntes semblen més urgents que mai.