Jon McCormack

Niche Constructions pren el seu nom d’un procés biològic en què els organismes modifiquen el seu entorn per crear nínxols per a ells mateixos i per a la seva descendència, com fan els castors quan les seves rescloses reconfiguren el flux d’un riu. Els defensors de la idea argumenten que aquesta retroalimentació entre els organismes i el seu entorn té un paper important en l’evolució, juntament amb la selecció de gens. McCormack l’aplica a un sistema de dibuix generatiu. Agents que dibuixen línies es mouen per un llenç virtual, deixant un rastre de tinta; es reprodueixen, donant lloc a noves línies amb un comportament similar, i moren quan creuen una línia ja existent. Cada espècie porta un gen per a la seva densitat preferida de tinta, i prospera o disminueix segons com de bé coincideixin els seus voltants amb aquesta preferència, mentre reconfigura aquests voltants mentre dibuixa. Els agents 'fundadors', per exemple, sovint dibuixen grans límits tancats que protegeixen la seva descendència de baixa densitat dels invasors. Finalment, el llenç s’omple, tots els agents moren i, com diu McCormack, 'el dibuix està complet'. L’obra mostra com molts processos simples poden donar lloc a un ‘comportament creatiu autònom’.