Hello World! inaugura el NEWART centre com un espai viu i en funcionament. No és només una exposició, sinó un sistema on sales, laboratoris, tallers i magatzems estan connectats i s’activen amb la presència i la interacció dels visitants.

L’exposició s’inicia amb una selecció de 27 obres que recorren més de 60 anys d’art tecnològic, però va molt més enllà: inclou també les peces que es conserven, es restauren o es produiran al centre. Per això, és una mostra en constant evolució.

Aquí, l’art no es presenta com una cosa estàtica. Els espais de treball formen part de l’experiència, i les obres poden canviar, actualitzar-se o reconfigurar-se. El visitant no només observa, sinó que forma part del sistema: la seva presència influeix en el que passa.

Hello World! proposa entendre la tecnologia no només com una eina, sinó com una manera de veure i relacionar-nos amb el món. Les obres connecten art, ciència i societat, i conviden a explorar noves formes de percepció i interacció.

Amb artistes com Peter Weibel, Eduardo Kac o Anthony McCall, entre d’altres, l’exposició crea una xarxa d’experiències que es transforma constantment.

Hello World! és, en definitiva, una porta d’entrada a un centre que es defineix pel canvi, la connexió i l’experimentació.

Elena Asins, Waldo Balart, Albert Barqué-Duran & Marc Marzenit, Anna Carreras, Analivia Cordeiro, Alba G. Corral, Felicie d’Estienne d’Orves, Paul Friedlander, Dmitri Gelfand & Evelina Domnitch, Eduardo Kac, LIA, Luis Lugan, Ken Matsubara, Anthony McCall, Antoni Muntadas, noNames, Marnix de Nijs, Marina Núñez, Eusebio Sempere, Paul Thomas, Stefan Tiefengraber, Marie-France Veyrat, Santi Vilanova, Peter Weibel.

L’art digital s’ha consolidat com una de les pràctiques més rellevants dins l’art contemporani. Segons l’informe de referència Art Basel & UBS Survey of Global Collecting 2025, el 51 % dels col·leccionistes d’alt patrimoni han adquirit almenys una obra d’art digital, i aquesta categoria ja representa un 14 % de la despesa en fine art, situant-se només per darrere de la pintura i l’escultura.

Aquest creixement està estretament vinculat a un relleu generacional. Els col·leccionistes més joves, Generació Z i Millennials, han crescut en entorns digitals, amb referents culturals com els videojocs, les xarxes socials o les experiències interactives. Per a ells, l’art digital no és una excepció, sinó una forma natural d’expressió i de consum cultural.

Paral·lelament, el sector no només guanya pes cultural, sinó també econòmic. Les instal·lacions immersives, les obres amb intel·ligència artificial o l’art basat en dades són alguns dels àmbits amb més creixement en fires, institucions i programes de comissions.

Aquesta evolució es reflecteix també en l’àmbit institucional. Museus internacionals incorporen cada vegada més obres digitals a les seves col·leccions, mentre que centres especialitzats i festivals dedicats a l’art tecnològic consoliden aquest camp. Al mateix temps, les grans biennals i institucions internacionals integren de manera regular projectes digitals, evidenciant el pas d’una pràctica considerada experimental a una expressió plenament integrada en el sistema de l’art contemporani.

L’art tecnològic és una pràctica artística que utilitza la ciència i la tecnologia com a eines de creació i reflexió. Inclou disciplines com l’art digital, les instal·lacions interactives, la intel·ligència artificial, la realitat virtual o la robòtica, entre d’altres.

Més enllà del seu component innovador, aquest tipus d’art explora com les tecnologies transformen la nostra manera de viure, comunicar-nos i entendre el món. Sovint, convida el públic a interactuar amb les obres, convertint-lo en part activa de l’experiència.

En aquest sentit, l’art tecnològic se situa en la intersecció entre art, ciència i societat, i esdevé una eina clau per interpretar els reptes i les oportunitats del present i del futur.