El centre d'art digital
Quina és la Història del NewArt Centre?
El NewArt Centre és un dels projectes principals de la NewArt Foundation, entitat sense ànim de lucre compromesa amb la preservació, estudi i impuls de l’art digital i tecnològic. La fundació va néixer el 2003 gràcies a la iniciativa de Marie-France Veyrat, artista, Andreu Rodríguez Valveny, empresari del sector tecnològic, i el crític d’art Arnau Puig, amb la voluntat de donar visibilitat a noves formes de creació vinculades a la tecnologia.
L’any 2006, la col·laboració amb la fira ARCO Madrid va propiciar una trobada decisiva: la incorporació de Vicente Matallana, pioner de l’art tecnològic a Espanya, que va reforçar la projecció internacional de la fundació.
Durant més d’una dècada, la NewArt Foundation ha estat present en els principals esdeveniments i institucions dedicades a les arts digitals i la innovació: Ars Electronica, ISEA, Sònar, B3 Biennale, V2_ Lab, així com projectes en col·laboració amb centres de recerca i universitats: Eurecat, Centre tecnològic de Catalunya, HacTe, el Hub d’Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona , Institute for Bioengineering of Catalonia (IBEC), Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Universitat Politècnica de València (UPV), centres d’art i museus. La New Art Foundation té Acords Marc de col·laboració amb més de 10 institucions nacionals i internacionals, i participa en un consorci europeu en el marc d’un programa CREA-CULT de la Unió Europea.
Des dels seus inicis, la fundació ha centrat la seva activitat en la investigació, producció, catalogació, exhibició i conservació d’obres creades amb tecnologia, alhora que dona suport a artistes que experimenten amb llenguatges digitals emergents.
Al llarg dels anys, la fundació ha construït una de les col·leccions d’art tecnològic més singulars del món, amb peces pioneres des de finals dels anys seixanta fins a l’actualitat: art generatiu, instal·lacions interactives, obres robòtiques, software art i projectes que han marcat un abans i un després en la història de les arts digitals. Les obres s’han adquirit a fires i galeries internacionals, mitjançant comissions pròpies, col·laboracions amb artistes i donacions, sota el criteri d’un jurat expert en art tecnològic.
El creixement de la col·lecció i l’interès creixent del públic per l’art digital van fer evident la necessitat de crear un espai on mostrar, experimentar i entendre aquestes obres en tota la seva complexitat.
Així va néixer el NewArt Centre, que obre les seves portes el 2025 amb l’objectiu d’oferir una experiència museística immersiva i futuristica.
Quina exposició i experiència museística podem trobar al New Art Centre?
Hello World!, exposició inaugural del New Art Centre és un recorregut pels 60 anys de vida de l’art tecnològic a través de la nostra col·lecció: una mirada a la història, al passat i al present, també una projecció cap a un futur carregat de reptes.
Encara que la fundació porta molts anys treballant, estem començant una nova etapa en la qual la presència del públic és imprescindible. A més, Hello World és la primera frase que s’ensenya a programar als cursos d’informàtica.
A l’exposició s’hi troben 30 obres d’art tecnològic que parlen de vàris conceptes: la fina línia entre el món digital i el món físic, l’obsolescencia programada, l’espai exterior, els forats negres, la lluna, la relació entre el cos i l’espai físic, la tridimensionalitat de la llum.
S’utilitzen tecnologies vàries com pantalles, projectors, plaques d’ordinadors, robots, software generatiu, efectes de llum i so…
Les exposicions aniran canviant cada cert temps i es podran veure noves obres i nous recorreguts museistics.
El centre no és només un espai d’exposició: és un ecosistema viu, on la tecnologia, la creació i la innovació conviuen per generar coneixement i cultura.
Perquè és tan únic el centre?
En el camp de l’art tecnològic, la majoria d’institucions internacionals —com el ZKM de Karlsruhe, Ars Electronica a Linz o V2_ Lab a Rotterdam— són centres totalment públics, finançats per governs, universitats o grans consorcis. Aquest és el model predominant perquè l’art digital requereix molts recursos, infraestructura tècnica i equips especialitzats.
Que el NewArt Centre neixi d’una família és excepcional i únic a Europa perquè demostra una visió pionera, un compromís cultural extraordinari i una aposta a llarg termini que ha permès crear un projecte que avui la ciutadania fa seu.
L’altre element caracteristic i únic del centre és tenir clara la visió d’un centre que anés més enllà de la simple exposició. El magatzem i taller son espais clau en el centre perquè garanteix la correcta conservació de la col·lecció, permet innovar i produir noves obres, mostrar que l’art tecnològic és procés no només resultat i ofereix una experiència museística única i memorable al visitant.
Tots aquests coneixements i experiència adquirides en dues dècades les posem al servei de la comunitat artística a través del centre per fomentar l’art tecnològic a la seva màxima potència i revertir-ho a la societat en forma de cultura.
Perquè Reus?
La ubicació del NewArt Centre a Reus no és casual. La ciutat compta amb una llarga tradició cultural, una vitalitat creativa reconeguda i un teixit d’innovació que la situen en un moment d’expansió.
Volem expressar el nostre agraïment més profund:
- Als mecenes, col·laboradors i institucions públiques, per la seva confiança i per fer possible la preservació i expansió d’aquesta col·lecció única.
- Als patrons de la NewArt Foundation, per la seva dedicació, visió i constància al llarg de dues dècades.
- Als mitjans de comunicació, per contribuir a la difusió de l’art digital i donar veu a un projecte que vol apropar la cultura tecnològica a tota la ciutadania.
Sense tots ells, aquest projecte no seria la realitat vibrant que avui presentem.
Art Digital i Tecnològic
Què és l'Art digital i tecnològic?
L’art tecnològic —també conegut com a art digital, new media art, art electrònic o art interactiu— neix de la trobada entre creativitat artística i innovació tecnològica i molt sovint investigació científica. La tecnologia pot ser interactiva, immersiva, experimental o electrònica. Pot incorporar sensors, llum, so, intel·ligència artificial, robotica, realitat virtual…
L’art digital és qualsevol obra artística creada amb ordinadors o eines digitals. El mitjà principal no és físic (pintura, pedra, llenç), sinó bits i software. La creació artística es realitza amb eines i processos digitals, com el software de disseny, la il·lustració 3D, l’animació o l’art generatiu.
No apareix de sobte, sinó que és el resultat de diverses evolucions històriques que conflueixen al llarg del segle XX.
Quins moviments artístics precedeixen l'art digital i tecnològic?
Dadaime (1916–1924)
Herència: l’atzar, el joc, la ruptura de normes.
Trenca amb la idea d’obra fixa i introdueix processos imprevisibles.
És clau perquè obre la porta a sistemes generatius i algorismes artístics.
Constructivisme i Suprematisme (1913–1920s)
Herència: formes geomètriques, racionalitat, estructura.
Són antecedents de l’art computacional, ja que introdueixen la idea d’un llenguatge visual basat en regles.
Bauhaus (1919–1933)
Herència: integració d’art, disseny i tecnologia.
Va obrir la porta a concebre la tecnologia com a eina creativa i a l’art com a sistema modular i experimental.
Cinetisme i Arte Programmata (1950–1960) (exploració noves eines)
Herència: moviment, llum, interacció mecànica i electrònica.
Moviments com el GRAV (Groupe de Recherche d’Art Visuel) investiguen la participació del públic i els sistemes perceptius —un precedent clar de la interactivitat digital.
Op Art (1960s)
Herència: percepció, il·lusió òptica, patrons repetitius.
Introdueix la idea que l’obra pot activar la percepció del visitant i modificar-la, una base conceptual de moltes instal·lacions immersives actuals.
Fluxus (1960s)
Herència: processos oberts, acció, experiment, intermedialitat.
Barregen disciplines i tecnologies i trenquen amb el museu tradicional.
Fluxus entén l’art com un procés més que com un objecte.
Art Conceptual (1960–1970) (arribada dels ordinadors)
Herència: la idea per sobre de l’objecte.
Essencial per a l’art tecnològic, on el codi, el sistema o el dispositiu són part de la idea, no un objecte tradicional.
Cibernètica i Art del Sistema (finals 1950–1970)
Aquest és el precedent més directe.
Herència: retroalimentació (feedback), sistemes autoregulats, interacció entre obra i públic. Artistes com Nicolas Schöffer o Jack Burnham introdueixen conceptes de sistemes vius i tecnològics que definiran l’art digital.
Videoart (a partir de 1965)
Herència: imatge electrònica, dispositius, manipulació del senyal.
Nam June Paik i altres pioners obren la porta a l’ús d’aparells electrònics com a mitjà artístic.
Art Computacional (des de 1960)
Quan arriben els primers ordinadors capaços de generar gràfics, neix: art algorísmic, art generatiu, gràfics generats per ordinador.
Artistes i enginyers pioners com Vera Molnár, Frieder Nake o Michael Noll ja programaven obres amb codi molt abans que existeixin els ordinadors personals.
La revolució digital i multimèdia (anys 80–90)
Amb l’ordinador personal, Internet i el vídeo digital: l’art interactiu es popularitza, apareixen instal·lacions amb sensors, es barregen imatge, so i programació, neix la cultura del multimèdia. És quan l’art tecnològic passa de l’experimentació científica a l’escena artística internacional. Fundació del festival Ars Electronica
Net Art i Art Digital (1990–2000)
Amb Internet i els ordinadors personals, apareix: art en xarxa, art interactiu, instal·lacions multimèdia, realitats virtuals pioneres.És el pont directe cap a l’art tecnològic actual.
Segle XXI: l’art tecnològic entra al museu i a la societat.
Amb la maduresa digital, l’art tecnològic es converteix en: art generatiu avançat, intel·ligència artificial i machine learning, instal·lacions immersives, realitat virtual i augmentada, sistemes interactius complexos.
EN SÍNTESI GENERAL:
L’art tecnològic es nodreix de:
– Sistemes (cibernètica)
– Codi i algoritme (art computacional)
– Participació (Fluxus, cinetisme)
– Llum i percepció (Op Art)
– Moviment i tecnologia (cinetisme, robòtica)
– Imatge electrònica (videoart)
– Processos oberts (conceptual, dadaisme)
Igual que el pinzell o la càmera, el codi, els sensors i les màquines passen a ser eines creatives que utilitzen els artistes per expressar les seves emocions i reflexions. L’art tecnològic neix del desig d’explorar les possibilitats creatives de la tecnologia. L’art reflecteix la societat, i la nostra societat és tecnològica.
És rellevant l'art digital en el món de l'art?
Segons l’informe de referencia Art Basel & UBS Survey of Global Collecting 2025:
-El 51 % dels col·leccionistes d’alt patrimoni han adquirit almenys una obra d’art digital.
-L’art digital ocupa la tercera posició amb un 14% en termes de despesa dins les diferents categories d’art (“fine art”), només per darrere de pintura i escultura.
-Els col·leccionistes més joves —Generació Z i Millennials— creixen en entorns digitals.
Els seus referents culturals són videojocs, xarxes, virtualitat, creativitat interactiva.
Per ells, l’art digital és natural, no estrany, i per això el compren, el comparteixen, el consumeixen i el valoren.
És l'art digital una categoria d'art en creixement?
El sector digital (instal·lacions immersives, obres amb IA, art de dades, etc.) és un dels que més creixen en fires d’art, institucions i programes de comissions.
No és només rellevant culturalment: també és un segment econòmic important de l’art contemporani.
Els principals museus —MoMA, Tate, Pompidou, ZKM, LACMA…— incorporen cada vegada més obres digitals a les seves col·leccions.
Centres com V2 o ZKM i festivals com Ars Electronica s’especialitzen unicament en art digital i tecnologic.
Les grans biennals, museus i institucions internacionals inclouen de manera regular projectes digitals. Això mostra que ha passat de ser “art experimental” a ser art mainstream.