Ars Electronica és un festival internacional dedicat a l’art, la tecnologia i la societat que se celebra anualment a Linz, Àustria, des del 1979. Al llarg de les seves edicions, ha servit com a punt de trobada per a artistes, científics, tecnòlegs i pensadors, explorant les interseccions i les implicacions ètiques i culturals del món digital. Amb el temps, ha transcendit el format de festival per convertir-se en una de les plataformes més influents a nivell mundial, consolidant-se com un laboratori d’idees, un fòrum de debat i un espai d’experimentació i investigació que desafia constantment la nostra comprensió del futur i del paper de la creació digital en un món cada cop més intervingut per la tecnologia.
L’edició del 2025, que ha tingut lloc del 3 al 7 de setembre (veure un breu reel aquí), ha llançat com a tema un provocador “PANIC yes/no”, que ha confrontat els assistents amb la dicotomia inherent a la nostra relació amb els avenços exponencials de l’actualitat. Amb 122.000 visites i la participació de 1.472 artistes, científics i activistes de 83 països, el festival ha convidat a reflexionar sobre si la resposta adequada als desafiaments que plantegen la intel·ligència artificial, el col·lapse climàtic i la reconfiguració social ha de ser el pànic –entès com una alarma col·lectiva que s’impulsa l’acció estratègic. Mitjançant instal·lacions artístiques, ponències, performances o prototips tecnològics, aquesta edició ha propiciat un diàleg urgent sobre com navegar un present de disrupció amb una mirada crítica, cercant nous paradigmes més enllà de les respostes emocionals o de la mera resignació.
En un moment marcat per crisis geopolítiques i ecològiques i socials, l’obra de l’artista Yolanda Uriz, “Chemical Calls of Care II” respon al tema del festival “PANIC – yes/no” (PÀNIC – sí/no) proposant la cura com a alternativa radical al pànic, fomentant la cura mutu a través d’un llenguatge horitzontal i interespècie basat en la reciprocitat i l’empatia.
Presentada i adquirida per la New Art Foundation, “Chemical Calls of Care II” és la segona versió del projecte, la primera versió del qual es va presentar al festival Schemerlicht (Països Baixos) 2024, comissariat per Siuli Ko.
És tracta d’una instal·lació multidisciplinària que explora la possibilitat de la comunicació àudio olfactiva amb les plantes mitjançant un sistema tecnològic especulatiu, amb l’objectiu de construir relacions horitzontals amb la biosfera. Convida el públic a participar en la comunicació química, un llenguatge no verbal que no comprenem del tot. L’obra empra tubs flexibles i ventiladors per transmetre missatges químics de les plantes als éssers humans i, a la inversa, permet als visitants enviar missatges olfactius a les plantes utilitzant elements que en promouen el benestar. Alhora, compta amb sensors de gas que capten les dades atmosfèriques i les tradueixen en sons hàptics, facilitant la seva comprensió per part dels éssers humans.
Obra “Chemical Calls of Care II”,[2025]de Yolanda Uriz.