Rachel Clarke

Els mapes mostren com l'activitat humana modela, i és modelada per, el medi ambient. Tanmateix, com ens recorda Clarke, la creació de mapes també ha servit com a ‘una eina de control’, sovint abans de l'extracció de recursos i la imposició de noves fronteres. Per molt precisos i objectius que semblin, els mapes presenten una versió simbòlica del món tal com hem escollit definir-lo. A Terra Incognita, un títol que evoca la frase que abans s'utilitzava als mapes per a terres inexplorades, Clarke desmunta tot un atles de carreteres nord-americà. Els seus fragments són extrets, alterats digitalment i reassemblats en combinacions poc familiars, de manera que llocs coneguts esdevenen incerts i peces reconeixibles formen noves topologies visuals. Tot i que les imatges canvien de manera dramàtica, l’animació està estructurada com un palíndrom, començant i acabant en el mateix punt. Aquesta simetria suggereix la possibilitat d’una reversió simbòlica de l’Antropocè, de l’expansió colonial i de la relació extractiva entre els humans i el medi ambient. Mitjançant aquest acte de ‘desmapatge’, l’obra obre una manera de veure més enllà del món tal com ha estat construït.